La Teoria de les Intel·ligències Múltiples va ser ideada pel
psicòleg nord-americà Howard Gardner com a contrapès al paradigma d'una
intel·ligència única.
Gardner va proposar que la vida humana requereix del desenvolupament de diversos tipus d'intel·ligència. Així doncs, Gardner no entra en contradicció amb la definició científica de la intel·ligència, com la «capacitat de solucionar problemes o elaborar béns valuosos».
Howard Gardner i els seus
col·laboradors de la prestigiosa Universitat d'Harvard van advertir que la
intel·ligència acadèmica (l'obtenció de titulacions i mèrits educatius;
l'expedient acadèmic) no és un factor decisiu per a conèixer la intel·ligència
d'una persona.Gardner va proposar que la vida humana requereix del desenvolupament de diversos tipus d'intel·ligència. Així doncs, Gardner no entra en contradicció amb la definició científica de la intel·ligència, com la «capacitat de solucionar problemes o elaborar béns valuosos».
Un bon exemple d'aquesta idea s'observa en persones que, malgrat obtenir excel·lents qualificacions acadèmiques, presenten problemes importants per a relacionar-se amb altres persones o per a manejar altres facetes de la seua vida. Gardner i els seus col·laboradors podrien afirmar que Stephen Hawking no posseeix una major intel·ligència que Leo Messi, sinó que cadascun d'ells ha desenvolupat un tipus d'intel·ligència diferent.
Gardner ha aconseguit identificar i definir fins a vuit tipus d'intel·ligència diferents.
►
Intel·ligència lingüística
La intel·ligència lingüística no solament fa referència a l'habilitat per a la comunicació oral, sinó a altres formes de comunicar-se com l'escriptura, la gestualitat, etc. Els qui millor dominen aquesta capacitat de comunicar tenen una intel·ligència lingüística superior. Professions en les quals destaca aquest tipus d'intel·ligència podrien ser polítics, escriptors, poetes, periodistes…
La intel·ligència lingüística no solament fa referència a l'habilitat per a la comunicació oral, sinó a altres formes de comunicar-se com l'escriptura, la gestualitat, etc. Els qui millor dominen aquesta capacitat de comunicar tenen una intel·ligència lingüística superior. Professions en les quals destaca aquest tipus d'intel·ligència podrien ser polítics, escriptors, poetes, periodistes…
► Intel·ligència lògic-matemàtica
Com el seu propi nom indica, aquest tipus d'intel·ligència es vincula a la capacitat per al raonament lògic i la resolució de problemes matemàtics. La rapidesa per a solucionar aquest tipus de problemes és l'indicador que determina quanta intel·ligència lògic-matemàtica es té. Els cèlebres test de quocient intel·lectual (IQ) es fonamenten en aquest tipus d'intel·ligència i, en menor mesura, en la intel·ligència lingüística. Els científics, economistes, acadèmics, enginyers i matemàtics solen destacar en aquesta classe d'intel·ligència.
►
Intel·ligència espacial
L'habilitat per a poder observar el món i els objectes des de diferents perspectives està relacionada amb aquest tipus d'intel·ligència, en la qual destaquen els ajedrecistas i els professionals de les arts visuals (pintors, dissenyadors, escultors…). Les persones que destaquen en aquest tipus d'intel·ligència solen tenir capacitats que els permeten idear imatges mentals, dibuixar i detectar detalls, a més d'un sentit personal per l'estètica. En aquesta intel·ligència trobem pintors, fotògrafs, dissenyadors, publicistes, arquitectes, creatius…
►
Intel·ligència musical
La música és un art universal. Totes les cultures tenen algun tipus de música, més o menys elaborada, la qual cosa porta a Gardner i els seus col·laboradors a entendre que existeix una intel·ligència musical latent en totes les persones. Algunes zones del cervell executen funcions vinculades amb la interpretació i composició de música. Com qualsevol altre tipus d'intel·ligència, pot entrenar-se i perfeccionar-se. No fa falta dir que els més avantatjats en aquesta classe d'intel·ligència són aquells capaços de tocar instruments, llegir i compondre peces musicals amb facilitat.
► Intel·ligència corporal i cinestésica
Les habilitats corporals i motrius que es requereixen per a manejar eines o per a expressar certes emocions representen un aspecte essencial en el desenvolupament de totes les cultures de la història. L'habilitat per a usar eines és considerada intel·ligència corporal cinestésica. D'altra banda, hi ha un seguit de capacitats més intuïtives com l'ús de la intel·ligència corporal per a expressar sentiments mitjançant el cos. Són especialment brillants en aquest tipus d'intel·ligència ballarins, actors, esportistes, i fins a cirurgians i creadors plàstics, doncs tots ells han d'emprar de manera racional les seues habilitats físiques.
► Intel·ligència intrapersonal
La intel·ligència intrapersonal refereix a aquella intel·ligència que ens faculta per a comprendre i controlar l'àmbit intern d'un mateix. Les persones que destaquen en la intel·ligència intrapersonal són capaces d'accedir als seus sentiments i emocions i reflexionar sobre aquests. Aquesta intel·ligència també els permet aprofundir en la seua introspecció i entendre les raons per les quals un és de la manera que és.
► Intel·ligència interpersonal
La intel·ligència interpersonal ens faculta per a poder advertir coses de les altres persones més enllà del que els nostres sentits aconsegueixen captar. Es tracta d'una intel·ligència que permet interpretar les paraules o gestos, o els objectius i metes de cada discurs. Més enllà del contínuum Introversió-Extraversión, la intel·ligència interpersonal avalua la capacitat per a empatizar amb les altres persones. És una intel·ligència molt valuosa per a les persones que treballen amb grups nombrosos. La seua habilitat per a detectar i entendre les circumstàncies i problemes dels altra resulta més senzill si es posseeix (i es desenvolupa) la intel·ligència interpersonal. Professors, psicòlegs, terapeutes, advocats i pedagogs són perfils que solen puntuar molt alt en aquest tipus d'intel·ligència descrita en la Teoria de les Intel·ligències Múltiples
►
Intel·ligència naturalista
La intel·ligència naturalista permet detectar, diferenciar i categoritzar els aspectes vinculats a la naturalesa, com per exemple les espècies animals i vegetals o fenòmens relacionats amb el clima, la geografia o els fenòmens de la naturalesa. Aquesta classe d'intel·ligència va ser afegida posteriorment a l'estudi original sobre les Intel·ligències Múltiples de Gardner, concretament l'any 1995. Gardner va considerar necessari incloure aquesta categoria per tractar-se d'una de les intel·ligències essencials per a la supervivència de l'ésser humà (o qualsevol altra espècie) i que ha redundat en l'evolució.
L'educació que s'ensenya en les aules s'obstina a oferir continguts i procediments enfocats a avaluar els dos primers tipus d'intel·ligència: lingüística i lògic-matemàtica. No obstant açò, açò resulta totalment insuficient en el projecte d'educar als alumnes en plenitud de les seues potencialitats. La necessitat d'un canvi en el paradigma educatiu va ser portat a debat gràcies a la Teoria de les Intel·ligències Múltiples que va proposar Howard Gardner.

