La Teoria de les intel·ligències Múltiples

La Teoria de les Intel·ligències Múltiples va ser ideada pel psicòleg nord-americà Howard Gardner com a contrapès al paradigma d'una intel·ligència única.

Gardner va proposar que la vida humana requereix del desenvolupament de diversos tipus d'intel·ligència. Així doncs, Gardner no entra en contradicció amb la definició científica de la intel·ligència, com la «capacitat de solucionar problemes o elaborar béns valuosos».

Howard Gardner i els seus col·laboradors de la prestigiosa Universitat d'Harvard van advertir que la intel·ligència acadèmica (l'obtenció de titulacions i mèrits educatius; l'expedient acadèmic) no és un factor decisiu per a conèixer la intel·ligència d'una persona.

Un bon exemple d'aquesta idea s'observa en persones que, malgrat obtenir excel·lents qualificacions acadèmiques, presenten problemes importants per a relacionar-se amb altres persones o per a manejar altres facetes de la seua vida. Gardner i els seus col·laboradors podrien afirmar que Stephen Hawking no posseeix una major intel·ligència que Leo Messi, sinó que cadascun d'ells ha desenvolupat un tipus d'intel·ligència diferent.

Gardner ha aconseguit identificar i definir fins a vuit tipus d'intel·ligència diferents.

► Intel·ligència lingüística

La intel·ligència lingüística no solament fa referència a l'habilitat per a la comunicació oral, sinó a altres formes de comunicar-se com l'escriptura, la gestualitat, etc. Els qui millor dominen aquesta capacitat de comunicar tenen una intel·ligència lingüística superior. Professions en les quals destaca aquest tipus d'intel·ligència podrien ser polítics, escriptors, poetes, periodistes…

► Intel·ligència lògic-matemàtica

Com el seu propi nom indica, aquest tipus d'intel·ligència es vincula a la capacitat per al raonament lògic i la resolució de problemes matemàtics. La rapidesa per a solucionar aquest tipus de problemes és l'indicador que determina quanta intel·ligència lògic-matemàtica es té. Els cèlebres test de quocient intel·lectual (IQ) es fonamenten en aquest tipus d'intel·ligència i, en menor mesura, en la intel·ligència lingüística. Els científics, economistes, acadèmics, enginyers i matemàtics solen destacar en aquesta classe d'intel·ligència.

► Intel·ligència espacial

L'habilitat per a poder observar el món i els objectes des de diferents perspectives està relacionada amb aquest tipus d'intel·ligència, en la qual destaquen els ajedrecistas i els professionals de les arts visuals (pintors, dissenyadors, escultors…). Les persones que destaquen en aquest tipus d'intel·ligència solen tenir capacitats que els permeten idear imatges mentals, dibuixar i detectar detalls, a més d'un sentit personal per l'estètica. En aquesta intel·ligència trobem pintors, fotògrafs, dissenyadors, publicistes, arquitectes, creatius…

► Intel·ligència musical

La música és un art universal. Totes les cultures tenen algun tipus de música, més o menys elaborada, la qual cosa porta a Gardner i els seus col·laboradors a entendre que existeix una intel·ligència musical latent en totes les persones. Algunes zones del cervell executen funcions vinculades amb la interpretació i composició de música. Com qualsevol altre tipus d'intel·ligència, pot entrenar-se i perfeccionar-se. No fa falta dir que els més avantatjats en aquesta classe d'intel·ligència són aquells capaços de tocar instruments, llegir i compondre peces musicals amb facilitat.

► Intel·ligència corporal i cinestésica

Les habilitats corporals i motrius que es requereixen per a manejar eines o per a expressar certes emocions representen un aspecte essencial en el desenvolupament de totes les cultures de la història. L'habilitat per a usar eines és considerada intel·ligència corporal cinestésica. D'altra banda, hi ha un seguit de capacitats més intuïtives com l'ús de la intel·ligència corporal per a expressar sentiments mitjançant el cos. Són especialment brillants en aquest tipus d'intel·ligència ballarins, actors, esportistes, i fins a cirurgians i creadors plàstics, doncs tots ells han d'emprar de manera racional les seues habilitats físiques.

► Intel·ligència intrapersonal

La intel·ligència intrapersonal refereix a aquella intel·ligència que ens faculta per a comprendre i controlar l'àmbit intern d'un mateix.  Les persones que destaquen en la intel·ligència intrapersonal són capaces d'accedir als seus sentiments i emocions i reflexionar sobre aquests. Aquesta intel·ligència també els permet aprofundir en la seua introspecció i entendre les raons per les quals un és de la manera que és.

 
► Intel·ligència interpersonal

La intel·ligència interpersonal ens faculta per a poder advertir coses de les altres persones més enllà del que els nostres sentits aconsegueixen captar. Es tracta d'una intel·ligència que permet interpretar les paraules o gestos, o els objectius i metes de cada discurs. Més enllà del contínuum Introversió-Extraversión, la intel·ligència interpersonal avalua la capacitat per a empatizar amb les altres persones. És una intel·ligència molt valuosa per a les persones que treballen amb grups nombrosos. La seua habilitat per a detectar i entendre les circumstàncies i problemes dels altra resulta més senzill si es posseeix (i es desenvolupa) la intel·ligència interpersonal. Professors, psicòlegs, terapeutes, advocats i pedagogs són perfils que solen puntuar molt alt en aquest tipus d'intel·ligència descrita en la Teoria de les Intel·ligències Múltiples

► Intel·ligència naturalista

La intel·ligència naturalista permet detectar, diferenciar i categoritzar els aspectes vinculats a la naturalesa, com per exemple les espècies animals i vegetals o fenòmens relacionats amb el clima, la geografia o els fenòmens de la naturalesa. Aquesta classe d'intel·ligència va ser afegida posteriorment a l'estudi original sobre les Intel·ligències Múltiples de Gardner, concretament l'any 1995. Gardner va considerar necessari incloure aquesta categoria per tractar-se d'una de les intel·ligències essencials per a la supervivència de l'ésser humà (o qualsevol altra espècie) i que ha redundat en l'evolució.

Gardner afirma que totes les persones són propietàries de cadascuna de les vuit classes d'intel·ligència, encara que cadascú destaca més en unes que en unes altres, no sent cap de les vuit més importants o valuoses que les altres. Generalment, es requereix dominar gran part d'elles per a enfrontar-nos a la vida, independentment de la professió que s'exercisca. Al cap i a l'últim, la majoria de treballs precisen de l'ús de la majoria de tipus d'intel·ligència.

L'educació que s'ensenya en les aules s'obstina a oferir continguts i procediments enfocats a avaluar els dos primers tipus d'intel·ligència: lingüística i lògic-matemàtica. No obstant açò, açò resulta totalment insuficient en el projecte d'educar als alumnes en plenitud de les seues potencialitats. La necessitat d'un canvi en el paradigma educatiu va ser portat a debat gràcies a la Teoria de les Intel·ligències Múltiples que va proposar Howard Gardner.

Aplicacions de les TIC en l'alumnat amb NEE

Projecte Fresa: Aquest programa podem adaptar-ho a les necessitats de cada alumne i ens permet treballar amb xiquets amb discapacitats.

Teclat magic: Apareix una taula en el lateral de la pantalla i permet a partir de clicar una lletra escriure una paraula, com un teclat ràpid que dedueix la paraula que pretens escriure. Així facilitar l'escriptura a xiquets que presenten algun tipus d'aquesta discapacitat.

Text mp3: Nosaltres escrivim un text i genera un arxiu en mp3. Per a alumnes amb problemes de parla.

JClicfresa: Aplicació per a alumnes amb NEE sobre diversos temes.

Globus 3:L'alumne pot reproduir algunes activitats per a motivar-ho i veure reaciones en l'alumne, per a anar estudiant com respon a determinats estímuls.

Taules/ matemàtiques: Permet practicar les diferents operacions de les matemàtiques ( summes, restes, multiplicacions...) i focalitzar-ho a beneficiar o reforçar on l'alumne tinga dificultats.


Albor

Els recursos estan classificats i podem triar que tipus de discapacitat treballar. Ens dóna la possibilitat que l'alumne repetisca l'activitat totes les vegades que desitge fins a adquirir el concepte ja que existeix l'opció que l'ordinador els corregeix l'activitat i poden repetir-la.
A més dóna l'opció de poder descarregar les activitats en dispositius mòbils, el teu propi PC o fins i tot en el teu ipad, encara que no en tots els programes.
Es pot controlar com usar els diferents elements que formen un ordinador, ja que per exemple podem usar el teclat en funció del ratolí o ens ensenya a usar el ratolí, el seu moviment... Mostra una sèrie de dispositius que poden facilitar l'ús de l'ordinador com si usasemos el teclat o el ratolí però realitzant a través d'altres dispositius que no són aquests, com pot ser el teclat laser.

Gen Magic

Permet treballar activitats de les areas curriculars com pot ser llengua, matemàtiques...
Es poden descarregar contes o fins i tot realitzar-ho. També existeix la possibilitat de descarregar llibres multimèdia i oirlo a mesura que ho lliges.

HMES

Aquest programa ofereix l'opció de treballar l'estimulació sensioriomotriz

Vocalitza

Treballen el nivell articulatori del llenguatge a través de diferents activitats i tots els temes de dificultat del parla que puga presentar l'alumnat.

JFonoll

Ens faciliten eines per a asi modificar per exemple Word o Power Point i que alumnes amb algun tipus de descapacidad puguen usar aquests programes sol amb haver-nos descarregat el sofware que ens afrecen. L'aplicació “ Toca Toca” permet a l'alumne associar un elemnto amb un altre en funció del que desitgem treballar, per exemple una imatge amb un so. Es planteja facilitar l'ús dels elemntos perifèrics de l'ordinador i asi els alumnes amb NEE puguen accedir a ells.

Bernat Orellana

La catifa màgica es podria utilitzar per a estimular a l'alumnat amb NEE i és una espècie de “Twistter”.

ARASAAC

El que més es treballa són els pictogrames. I sense saber absolutament gens de programar en Flahs ens dóna les eines per a crear animacions o crear símbols. No és necessari tenir cap coneixement previ en el tema per a poder realitzar animacions. Ens faciliten materials referents a la comunicació aumentativa i alternativa segons area, nivell, discapacitat...

Escriptori d'alumnes d'infantil de la junta de Castella i Lleó

Té un escriptori on l'alumne pot triar al seu grat que tipus d'activitats realitzar sobre colors, animals,les estacions, el temps, aprendre les lletres...

EL PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Des del centre es prenen una sèrie de decisions per a desenvolupar unes mesures d'atenció a les necessitats específiques de suport educatiu de l'alumnat, les quals es divideixen en tres grups i en el programa d'intervenció s'arrepleguen, a manera d'exemple:

a) Actuacions generals:
• Un Programa, en col·laboració amb l'ajuntament on es troba situat aquest centre, per a prevenir l'absentisme escolar i realitzar seguiment de l'alumnat que presenta aquest problema.
• Continua realitzant adaptacions en els espais i eliminació d'algunes barreres arquitectòniques.
• Protocol d'actuació en el cas de situacions d'assetjament o violència escolar.

b) Mesures ordinàries
• Adequar els elements curriculars a les necessitats dels alumnes.
• Graduar les activitats.
• Desdoblegues i agrupaments flexibles a tots els nivells educatius
• Aprenentatge per projectes, racons, inclusió de les TIC en les tasques del dia a dia tutoria entre iguals o aprenentatge cooperatiu.

c) Mesures específiques
• Es realitzen AACC significatives per als alumnes que així ho requerisquen, quedant arreplegats els criteris.
• Es realitzen programes de suport específic per a alguns alumnes amb necessitats educatives especials, com per exemple projecte PEANYA.
• Les adaptacions curriculars d'accés, destinades a l'alumnat que ho precise i que suposen modificació o provisió de recursos espacials, materials o de comunicació facilitant-los el que puguen desenvolupar el currículum ordinari.

El centre disposa de certs recursos com a resposta a la diversitat de l'alumnat:

Servei psicopedagògic d´educació (SPE), especialista de Pedagogia Terapèutica, especialista d'Audició i Llenguatge i Auxiliar Educatiu. A més des del centre s'ha constituït un equip de Suport a la Diversitat, regulat per la Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP) prenent decisions en referència al ACNEAE: Alumnat d'integració tardana al sistema educatiu, alumnes amb altes capacitats, alumnes que presenten trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, alumnes amb dificultats específiques d'aprenentatge, alumnes amb condicions personals o història familiar i els ACNEE, sent els que durant un període de l'escolarització o durant tota ella requereix uns suports i atencions educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta.

L'Equip de Suport a la Diversitat està format per la mestra Especialista en Pedagogia Terapèutica, Audició i Llenguatge, i un membre del EOEP, així com els tutors. Les reunions es realitzen una vegada al mes, abans de la reunió de la CCP. L'Auxiliar Educatiu participara en general una vegada al trimestre en aquestes reunions o quan siga pertinent. L'objectiu d'aquest equip és oferir una resposta educativa de qualitat, concorde a la diversitat de l'alumnat del centre, mitjançant un procés de presa de decisions a nivell centre, aula i alumne suposant aquestes la resposta a les necessitats educatives, i en molts casos socials i familiars, que es precisa. Tot el tractat en aquest Equip s'eleva a la CCP, i d'ací al claustre i si és aprovat s'inclou en el PAD i, per tant, en el PAC i la PGA.
De les funcions que desenvolupa l'Equip d'Atenció a la Diversitat i d'interès per al programa d'intervenció, s'assenyalen:
➢ Estableix els criteris per a rebre els suports i també els criteris paraelaborar els horaris de suport.
➢ Adaptacions, elaboració i selecció de materials per a alumnes amb necessitats educatives especials.
➢ Estableix els criteris per a la promoció dels alumnes connecesidades educatives especials.
➢ Realitza la proposta de modificació de les concrecions curriculars, en matèria d'atenció a la diversitat.
➢ Establir criteris per a l'elaboració d'adaptacions urriculares individuals.
➢ Coordinació amb les famílies.

Sobre els criteris per a realitzar adaptacions curriculars, vam partir definint el que considerem adaptació curricular sent aquestes ajustos o modificacions de l'oferta educativa comuna per a respondre als ACNEEs en un continu de resposta a la diversitat (MEC 1992). La realització de les mateixes corresponen al mestre tutor i als mestres especialistes amb l'assessorament del SPE. Es distingeixen dos tipus:

➢ Adaptacions d'accés al currículum: són aquelles adaptacions que sellevan a cap en els elements personals, materials o en els elements de comunicació, i en l'organització dels mateixos, per a compensar les dificultats dels alumnes/as.
➢ Adaptacions curriculars bàsiques: són aquelles adaptacions que es realitzen en els elements curriculars: avaluació, metodologia, activitats, continguts i objectius.

A més, les AACC es poden realitzar en dos graus:
➢ Adequacions curriculars: es modifiquen elements curriculars sense modificar els ensenyaments bàsics del currículum.
➢ Adaptacions significatives: es modifiquen certs elements curriculars i al seu torn es modifiquen els ensenyaments bàsics del currículum, suposa eliminar ointroducir objectius o continguts per a respondre de forma adequada a ladiversidad.

Finalment, també és necessari considerar els nivells d'Adaptació
Curricular:
➢ AACC de centre: són ajustos per a tots els alumnes/as del centre i necessaris per als ACNEE. S'arrepleguen en el PAC i en la concreció curricular.
➢ AACC d'aula: són ajustos que s'arrepleguen en la programació d'aula i afecten a tota la classe, beneficiant als ACNEEs.
➢ AACC Individuals. són ajustos que es duen a terme per a un alumne concret i queden registrades en el PTI. Ha de complir una sèrie de requisits:
-Partir sempre d'una àmplia avaluació de l'alumne i el seu context.
-Partir de la programació de l'aula, modificant el que siga necessari perquè l'alumne aconseguisca els objectius.
-Començar sempre per les adaptacions d'accés, després d'avaluació i metodologia, i com última opció adaptar objeticos i continguts.