Per a qui?

La unitat didàctica està dissenyada amb referències del segon curs d'Educació Primària. El grup ho formen 25 alumnes entre els quals trobem alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, a més d´un sentiment de competitivitat entre l'alumnat propiciat i potenciat per les famílies dels mateixos, entre els quals també es pot observar aquest sentiment ja que es coneixen de diversos cursos. En general, és un grup amb un bon nivell curricular però presenta certes dificultats a nivell afectiu- social. Els alumnes del grup es troben, segons Piaget, en el període d'Operacions Concretes, en el qual el pensament del nen a partir dels 6 anys canvia, evolucionant tornant-se més flexible i àgil. On es dóna un domini cognitiu marcat pel subperíodo d'organització d'operacions concretar, capacitat per representar ordenadamente seqüències d'esdeveniments complets basades en la pròpia experiència. Sent la característica definitòria que el pensament actua de forma operatoria lògic-concreta sent la reversibilidad una de les qualitats que permeten que la ment treballi d'aquesta manera.

-El desenvolupament cognitiu de l'alumne es defineix per l'elaboració de representacions per assimilar la realitat a partir de la pròpia activitat, capta codis convencionals ( adquisició lecto-escriptura), mostra més curiositat el que es tradueix en cerca de nova informació, major capacitat d'anàlisi, manifesta impressions perceptives subjectives que li poden conduir a error, supera egocentrisme i el llenguatge té un paper important quant a la planificació i acció de la conducta.

-Quant al desenvolupament motor, segons P. Vayer es troben en el període de transició, on el desenvolupament corporal del nen passa de l'estat global i sincrético, al de diferenciació i anàlisi, sent algunes de les seves característiques, per exemple, la formació de la seva pròpia imatge corporal a través de la interacció jo-món dels objectes-món dels altres, desenvolupa la possibilitat de control postural i respiratori, independència dels segments corporals o arriba a l'afirmació de la lateralitat.

-En relació al desenvolupament lingüístic, els alumnes d'educació primària es troben, segons Poyuelo i Rondal (2003) finalitzant l'etapa d'estructuració del llenguatge (2-7 anys), en el que denominen integració de l'articulació i abastaria l'etapa escolar (7-12 o 13 anys). Concretament en el cas d'aquest grup classe, se situarien en l'inici de la segona, la qual es caracteritza per un accés comprensiu als mitjans de comunicació i lectura, amb una major varietat de coneixement desenvolupant nous models de comunicació; es consolida la noció corporal, espacial i temporal; comprenen el llenguatge escrit i termes abstractes i millora la utilització de preposicions, conjuncions, adverbis i conjugacions verbals.

-Finalment, en relació al desenvolupament afectiu i social, el professor ocupa un lloc destacat sent un model de conducta; i els pares tenen un paper fonamental en l'elaboració de la seva autoestima, de la mateixa manera la seva maduració afectiva li permetrà ingressar en el grup dels iguals.